Anàlisi del Xakhtar

Què es trobarà demà el Barça al Camp Nou?

El conjunt de Mircea Lucescu és un update, paraula que tant li agrada a Mourinho. És una versió millorada any rere any. Des que el romanès va aterrar l’any 2004 a Donetsk, ha anat moldejant l’equip al seu gust. I amb diners (per Willian, quan era un adolescent, van pagar 14 milions al Corinthians).

El Xakhtar és un conjunt que li agrada jugar la pilota. Toca des de darrera i pressiona la sortida del rival per recuperar en camp contrari. Contra el Barça, tot i això anirà en orris. L’equip de Lucescu es tancarà, amb les línies juntes i buscarà la velocitat del contracop dels seus brasilers.

A la porteria hi és Andriy Pyatov. No és un mal porter. La seva pitjor qualitat és que no bloca. Rebutja moltíssimes pilotes i això dóna segones opcions als davanters contraris. Tan important és xutar com estar atent a les segones pilotes.

La defensa habitual és Srna-Chigrinskiy-Rakitskiy-Rat. És una línia sòlida, potent a l’eix, però lenta. Bona sortida de pilota i asimètrica. L’equip ataca més per la dreta, pel croat Srna, que podríem dir que és el més semblant a Alves, salvant les evidents distàncies. Srna juga d’extrem molts partits i aquí apareix la figura del txec Hubschman. Ell juga amb Mkhitaryan o Fernandinho (que torna d’una llarga lesió) al doble pivot. El txec és l’encarregat de córrer i fer les cobertures a Srna. És el pulmó, l’home que equilibra, mentre l’armeni Mkhitaryan (massa jove, podria ser suplent) i Fernandinho aporten criteri.

Per davant, línia de tres jugadors brasilers, rapidíssims, versàtils, bons en l’1×1. Douglas Costa per la dreta, Jadson enganxa i Willian per l’esquerra. Els dos ales són molt joves i amb un futur brillant al futbol europeu. Al Camp Nou però, s’hauran de sacrificar i treballar. El Barça els ha de desgastar.

En punta, Luiz Adriano, un brasiler de 23 anys. Ràpid, golejador i amb 4 anys d’experiència a Ucraïna.

En definitiva, un equip que haurà de canviar la seva imatge habitual. Haurà d’oferir contra el Barça la seva versió B. La que es va veure a la Supercopa d’Europa de Mònaco. Defensa a la frontal, sense línies de passada interiors, sacrifici dels 4 talents de dalt, i sortides vertiginoses al contracop. El Barça és favorit, molt favorit, però davant té un equip més complicat i rocallós del que la gent es pot esperar.

Deixa un comentari