Aquesta setmana ha quedat clar que Pep Guardiola és l’eix principal sobre el que gira el barcelonisme. Mana ell, per molt que al despatx presidencial hi posi el nom de Sandro Rosell. El discurs captivador del tècnic, la seva capacitat oratòria, les seves maneres, la seva gestualitat encomanadissa, la seva empatia… i, per descomptat, els resultats, l’han col·locat a la part més alta de la tarima. El Barça avui en dia no es dirigeix des de la llotja, sinó des d’un petit despatx al soterrani del Camp Nou.
Les seves paraules sobre Laporta i els moviments soterrats (telefònics diumenge i personals a l’avió en direcció a Minsk) han fet claudicar a Rosell. Vint-i-quatre hores més tard, com va avançar Ona fm, Vicenç Pla es tirava enrere (més val que aquest soci estigui lligat i ben lligat, no sigui que algun dia vulgui parlar més del compte).
De tot el que ha passat aquests dies, cal analitzar els fets, però també les formes. Rosell, a canvi de cedir a la voluntat del tècnic, va tenir la fotografia desitjada. La imatge de concòrdia d’ell i l’entrenador a la gespa del Dinamo Stadium. Ara bé, aquesta instantània només es va produir després que Guardiola aclarís les seves paraules a la sala de premsa de Minsk. Quan el tècnic va deixar clar que la seva relació amb Sandro no és dolenta, que no busca salvar només a Laporta, hi va haver la trobada (preparada, amb tots els mitjans de comunicació avisats) entre tots dos. Abans no. El què i el com, com al futbol del Barça, són igual d’importants.
S’ha obert una escletxa més profunda amb la implicació del tècnic o s’ha fet un pas endavant en la unió del barcelonisme? El temps ho dirà. Com també ens descobrirà el temps, la qüestió més destacada a partir d’ara: s’acabarà tot aquí o l’acció de responsabilitat contra Laporta (en definitiva, la demanda principal) també morirà abans que hi hagi sentència? Tot depèn de Guardiola.
En tot cas, el cas dels avals ha demostrat la correlació de forces que hi ha actualment a dins del Barça. Guardiola té el poder absolut. Merescut o excessiu? És el gran debat, però mentre els resultats l’avalin, ningú el podrà qüestionar. Guardiola és un home amb uns principis inviolables, que va fins al final amb els seus valors, i que, per tant, a vegades pot superar els límits d’allò políticament correcte. Així és la figura que mana a can Barça.
És l’entrenador que pot amb tot i tots. Menys amb una persona, és clar. Amb un petit argentí de Rosario no pot. Amb aquest, impossible. L’equip goleja 5 a 0 a la primera meitat, que el tècnic és incapaç de substituir a l’argentí. I és que el poder de Messi és tan gran que fins i tot pot fer trontollar al tècnic de Santpedor. Per sort, Messi només parla i juga a dins del camp. La resta, l’entorn, ni l’interessa ni sap de què va. Per això Guardiola el mima. Sap que perquè ell pugui continuant manant a can Barça, necessita que el petit argentí sigui feliç amb la pilota.
El Barça a La Graderia d'ONA FM 